Escric això tot just després d'haver visionat l'últim treball del mestre de l'audiovisual que és Michel Gondry (bé, immediatament després, no; entremig ens hem dedicat un homenatge a base de braves, croquetes i una cassoleta de poltre que m'acompanyarà tota la nit...)."Be kind, rewind" no ha fet més que confirmar-me el que ja sabia: la ment d'aquest paio és una font inesgotable d'idees brillants, d'una plasticitat i una bellesa incomparables. I a més té l'habilitat d'afegir-hi un toc d'humor i surrealisme que fan que el resultat final t'atrapi per la seva frescor i originalitat.
Quedaran gravades a la meva ment escenes com la del Jack Black fent el paper de Jackie Chan a Rush Hour 2 amb cel·lo als ulls per semblar oriental; o bé l'efecte especial per reproduir el bassal de sang d'algú que ha mort d'un tret al cap emprant una pizza pepperoni! I no parlem de l'ectoplasma de Ghost Busters: el Mos Def dins una bossa de plàstic amb una llum verda!
L'anterior "The Science of Sleep" ja ens mostrava les seves grans dots d'artesà de la imatge, però en aquest cas, els mateixos protagonistes esdevenen els artífex de tots aquests fotomuntatges i manualitats a un nivell molt casolà, però infinitament imaginatiu. Perdonant alguns moments d'excessiu histrionisme a càrrec del Jack Black, tots estan impecables, especialment un Mos Def que per moments m'ha recordat al seu Ford Prefect de Hitchhiker's pel seu caràcter naïf i lleugerament excèntric.
Tornant a la filmografia de Gondry, no podem oblidar "Eternal Sunshine of the Spotless Mind", una obra imprescindible, escrita juntament amb Charlie Kaufman (autor també de la insuperable "Being John Malkovich"), que li va suposar un òscar, al mateix temps que va proporcionar a Jim Carrey un dels pocs papers a tenir en compte de la seva carrera cinematogràfica.
També vull recomanar un dels seus primers treballs: "Human Nature", amb una Patricia Arquette impagable intentant controlar el seu desmesurat creixement de pèl corporal fins que troba la seva ànima bessona a la jungla, encarnada per un Rhys Ifans en estat salvatge (si, aquell que fa de company de pis del Hugh Grant a Notting Hill i que és l'únic destacable de la peli).
I què dir dels seus treballs en el món dels videoclips? Björk, Chemical Brothers, Massive Attack... Bé, de fet això mereix un altre post, on tindrem també com a convidat especial a un altre "figura" en la matèria, l'Spike Jonze.
P.S. Si visiteu la web de la peli hi trobareu l'opció de "swede yourself" i podreu convertir-vos en els protagonistes dels vostres videos preferits!
You name it, we shoot it!
3 comentarios:
Gondry és un mestre visual, com bé dius, però jo trobo que a "The Science of Sleep" li falta Charlie Kaufman, el guinosta de l'obra mestra "Eternal sunshine of spotless mind" i d'altres pelis. Com a narrador li falta la profunditat, originalitat i imaginació del senyor Kaufman, qui per cert ha fet peli el títol de la qual no sé.
Sens dubte veuré la que recomanes i expliques, ja que Gondry és Gondry. Igual que Spike Jonze és Spike Jonze. S'ha de recordar també "El ladrón de orquideas". L'equip amb el que Kaufman treballa inclou aquest últim director.
"Synecdoche, New York", es presenta a Cannes en breu.
I, efectivament, queda molt a dir de Kaufman i de Spike Jonze, com ja vaig avançar per un proper post... i no em referia a la seva faceta de co-creador de Jackass!
Gràcies per l'apunt. No havia llegit el bloc sencer encara, sento haver mencionat els noms quan ja ho havies fet.
Repeteixo, gran bloc.
Publicar un comentario