Everloving

Revisant els últims treballs de la gent de Monkeehub (els de l'animació de Creep de l'últim post), podeu trobar el preview d'un projecte que tenen (o tenien?) en marxa: Everloving. L'anuncien com un curt/video musical basat en un tema de Moby, i el tema és una història fosca d'amor. De fet la intro ja ens avisa d'això:
"To all who believe in Disney love
fuck reality"

Veient el protagonista de l'animació no he pogut evitar sentir una mena de déjà vu... i és que el mestre Tim Burton és omnipresent. És innegable la semblança d'aquest èsser cadavèric i cap-gros, d'ulls enfonsats, amb algun dels personatges d'en Burton, sobretot amb the Penguin Boy. Potser fins i tot una barreja entre aquest i l'Stainboy.


De tota manera la història promet (qualsevol influència de Tim Burton és benvinguda!), i el tema "Everloving " de Moby (d'on han tret el títol de l'animació) és absolutament adient, i anys després del que el sentíssim en aquell brutal àlbum anomenat "Play" (1999), encara és capaç d'emocionar.
I amb això em preparo el camí per tema del pròxim post, perquè un artista tan polifacètic com és Moby mereix un espai al meu blog.
Mentre, disfruteu d'Everloving:

Creep

"I want you to notice
when I'm not around
You're so fucking special
I wish I was special

But I'm a creep
I'm a weirdo
What the hell am I doin' here?
I don't belong here"

Deixant-nos portar per l'estela de l'últim post, aquí teniu una perla creada per Monkeehub per a un dels temes més emblemàtics de Radiohead.

Paranoid Android

Potser un dels personatges més "entranyables" de The Guide és el Marvin, un robot GPP (Genuine People Personalities) que pateix una forta depressió (podeu veure el disseny actualitzat del Marvin per a la pel·lícula; hi ha qui trobarà a faltar l'aspecte retro de l'original, però aquest està en perfecte sintonia amb l'atmosfera de la peli).

No aprofundiré en el tema, ja que podeu trobar tota mena d'informació en qualsevol web dedicada a l'obra d'en Douglas Adams; la meva intenció era fer-lo servir com a excusa per parlar d'un dels millors temes musicals de la història, i que es va inspirar precisament en el Marvin: "Paranoid Android", de Radiohead.

Aquesta cançó no només transmet l'esperit fosc i depressiu de l'androide, sino que algunes de les frases estan directament basades en l'obra radiofònica. És innegable que l'inici de la cançó, la podria pronunciar tant el Marvin com el Thom Yorke:

please could you stop the noise im tryin a get some REST?
from all the unbornchikkenVoicesin my head?

El disc que conté el tema, "OK Computer", editat el 1997, està replet de temes rodons, emotius, amb força... és a dir, un clàssic absolutament imprescindible. Vull recomanar el seu últim treball, "In Rainbows", ja que suposa un retorn al seu estil més exitós i accessible, allunyant-se una mica de la fosca distorsió de l'últim Hail to the thief. Retornant al "Paranoid Android", és un plaer revisionar l'animació del videoclip amb un protagonista que podria haver estat dibuixat perfectament per Moby.



I en breu, més de Radiohead.

The Hitchhiker's Guide to the Galaxy

A risc de suscitar l'ira dels autèntics i incondicionals fans de La Guia, vaig començar la casa per la teulada en l'últim post, amb el text que inaugura l'adaptació a la gran pantalla del que per a molts va suposar una radio-comèdia + col·lecció de llibres + sèrie de televisió digna d'adoració.
Però com molt bé diu a la guia: Don't Panic! Aquest és un dels múltiples posts que dedicaré a una Guia que va esdevenir fenomen, que va aconseguir trascendir tots els medis, i que, desgraciadament, després d'anys d'esforços treballant per a convertir-la en pel·lícula, el seu creador, Douglas Adams, ja no va poder presenciar-ne el naixement.

La cançó "So long and thanks for all the fish", a banda de correspondre al títol del quart llibre de la sèrie, il·lustra molt bé què ens trobarem a la pel·lícula. Aquest tema escrit per Joby Talbot, Garth Jennings i Christopher Austin, està magistralment interpretat al final de la peli per una de les millors veus que habiten el planeta (sí, la rèplica fabricada a Magrathea): Neil Hannon, potser més conegut per ser l'alma mater de The Divine Comedy. No us la perdeu!



I com a aperitiu pel proper post:

Now the world has gone to bed
Darkness won't engulf my head
I can see by infra-red
How I hate the night

Now I lay me down to sleep
Try to count electric sheep
Sweet dream wishes you can keep
How I hate the night

So long and thanks for all the fish

"Es un hecho importante y conocido que las cosas no siempre son lo que parecen. Por ejemplo: en el planeta Tierra, el hombre simpre supuso que era la especie más inteligente que ocupaba el planeta, en vez de la tercera especie más inteligente. Los segundos eran, por supuesto, los delfines, que curiosamente conocían desde tiempo atrás la inminente destrucción del planeta Tierra, y realizaron muchos intentos para advertir del peligro a la humanidad, pero la mayoria de sus comunicaciones se interpretaron como entretenidas tentativas de jugar al balón o de silbar para ganar un premio, así que finalmente decidieron que abandonarian la tierra por sus propios medios. El último mensaje de los delfines se interpretó como un intento sorprendente y complicado de realizar un doble salto mortal hacia atrás a través de un aro mientras silbaban el himno americano, pero en realidad su mensaje era:
"Hasta luego, y gracias por el pescado".



P.S. Preludi per al proper post, de temàtica evident... DON'T PANIC!".

Blog Fever

Era inevitable que amb tant blogger al meu voltant, m'acabés infectant d'aquest virus que fa que vulguis compartir de manera totalment desinteressada i altruista qualsevol estúpida ocurrència que se't passi pel cervell, pensant que tindràs un públic espectant, frissant per llegir la teva propera intervenció brillant, desitjós de saber què hi ha al darrera d'aquest personatge que dia rere dia comparteix els seus gustos, vivències o originals idees.
Desenganyem-nos, un blog és una eina d'autocomplaença... però que llenci la primera pedra aquell que no hagi pecat d'això!
No? Ningú?
Així doncs dóno per inaugurat el meu racó personal d'e-tortura.

Gis-Hela