I va arribar el dia D... D de Daydream, un festival d'un únic dia muntat exclusivament per acollir la visita dels grans Radiohead a Barcelona.
La cosa prometia, i com diria certa persona: "It's gonna be: legen... wait for it... dary!!". Finalment ens vam plantar allà d'una forma una mica precipitada, però realment va valer la pena.
El concert va ser monumental, sublim, amb un directe impecable... La meva anterior experiència (impagable) va ser al Tívoli l'any 2000 quan van repassar el seu recent èxit amb l'OK Computer i van aprofitar a presentar el Kid A, encara no editat per aquelles dates. Dues situacions absolutament diferents: l'encant d'un teatre i una audiència limitada, enfront de l'explanada gegant de ciment del Fòrum; però tots dos amb un denominador comú: Thom Yorke i companyia posant-nos els pèls de punta amb la seva música.
Moments àlgids de la nit:
please could you stop the noise im tryin a get some rest?
from all the unbornchickenvoicesin my head? huh what's that??
when i am king you will be first against the wall
with your opinions which are of no consequence at all
"Paranoid Android"
o bé:
you can force it but it will not come.
you can taste it but it will not form.
you can crush it but it's always there.
you can crush it but it's always near chasing you home
saying everything is broken everyone is broken
"Planet Telex"
i efectivament, em ratifico amb el que vaig dir en un post anterior sobre l'In Rainbows... és un disc brutal, rodó, i al nivell dels seus millors discs (que ho són gairebé tots... amor de fan).
Una petita mostra del que va ser la nit (el que vam gravar amb la nostra càmera és de pitjor qualitat, així que m'aprofito del vídeo d'altres persones que estaven més a prop): Nude.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Corroboro l'efecte gallina de piel que va produir-me el concert en tota la seva dimensió. Conincideixo amb el "momentazo" Paranoid Android.
Si es pot fer alguna crítica (difícil...) la faria a l'absència d'alguns temes imprescindibles, al menys per a mi...
Jo també em vaig quedar amb ganes d'escoltar alguns temes, però realment seria difícil fer una selecció al gust de tothom. A més tenint en compte que van tocar pràcticament tot el nou disc, és a dir, dues hores i mitja de concert, poc espai quedava.
Així doncs, de TOTS els temes genials que tenen, quins triaries?
Personalment hauria volgut sentir "Fake Plastic Trees"...
s'accepten suggerències!
Doncs a mi em van faltar temes de l'OK computer... sí ja sé, pot semblar sobat però que hi farem, soc una nostàlgica... "Karma Police", "Exit music..." per exemple... i de "The Bends", "My Iron Lung"...
En tot cas, coincideixo en que grups amb llarga trajectoria com es el cas de Radiohead tinguin interès en mostrar les noves creacions més que viure dels temazos del passat... ells que poden!!
personalment porto una setmana de nostàlgia...
vull que tornin de concert ja!!
estava tornant a casa fa 5 minuts en Bicing (1:35 a.m. hora zulú) i anava cantant en plena meridiana 15 steps:
"How come I end up where I started,
How come I end up where I went wrong?"
Suposo que no és gaire sa preguntar-se això a la una de la matinada utilitzant el bicing, però si quan aterres et trobes amb la resposta que et fot una òstia als morros, aleshores ja no és tan paranoic...
Publicar un comentario