Chandal

Aquest post és un homenatge a un personatge gràcies al qual les meves abdominals s'han enfortit una mica més, i no m'estic referint al Shihan (si per ell fos ja serien de ferro!), sinó a algú que sovint aconsegueix que m'acabi fent mal la panxa de tant riure.

Molts l'haureu descobert al programa del Buenafuente fent el paper del seu "nebot". Jo el vaig sentir per primer cop (abans de començar amb l'Andreu) al programa de ràdio "El Matí i la mare que el va parir", on comparteix les diferents "seccions" i gags amb en Rafel Barceló, un altre integrant de El Cansancio.

Al principi no m'ho podia creure: gràcies a ells intervenien en el programa personatges com en Winnie The Pooh (versió hardcore), el cantant italià Giovanni Rana (els assidus al Caprabo entendreu la conya... amoreeeeee!!), la Britney i la Christina (desbarrant en plan sitcom) o Fer de Manà (como los colibríes!!). També podies escoltar versions dels hits del moment, com per exemple la cançó de Beyoncé "Crazy in love", que cantada per ells té la següent tornada enlloc del oh oh oh oh...: "quin cul, quin cul, quin bé de déu", la de "Nada fue un error" que es converteix en "Ta mare és de porexpan", o bé la més recent: el Rehab d'Amy Winehouse es canta així: "I quan et veig a les notícies que guapo que ets Pellicer!".

I quina va ser la meva sorpresa quan vaig descobrir que un dels artífex d'aquest programa actuava al Teatreneu! L'hora i pico de "La Apoteosis Necia" no va tenir preu... Com he dit abans, vaig fer més abdominals que en una sessió d'entrenament!
Personalment, el moment estelar va arribar amb la cançó "Chandal" (prèviament titulada "Ahora"), que segons el mateix autor, "es una canción de desamor escrita tras su primera relación sentimental, que fue un fracaso (la segunda también, y tiene una discografía de 50 compacts)".

Com a última dada, comentar que aquell famós "Seat Makinero" que va circular per internet fa uns anys, era obra de "El Cansancio"! Així que ja anava sent hora que els arribés l'èxit a gran escala, que s'ho mereixen.



Ah, i si teniu ocasió, visiteu el blog del Berto Romero, no té desperdici!